Cicloturisme 100 % / Blog d’Agustí: Viatges

Des de Knysna al Sud d’Africà del Sud

Thu, 29 May 2008 18:41:46 GMT

El Nando Padros, de Gambada, des de Knysna al Sud d’Africà del Sud ens relata les eves aventures del dia a dia.

Retall: Ahora que ya estoy aqui , he aprendido a nunca mas decir llegare tal dia u otro, porque Afrika te toma tu tiempo,invitandote a vivir a su ritmo, y demostrandote a la vez que para alguien como yo hacer previsiones a corto plazo ya no pertenece a mi forma de vivir, aunque hoy si que puedo decir que me quedare un poquito en casa de mis queridos amigos Belen, Marck y sus lindas hijas, que me acogen como uno mas de la familia, y que a la vez han guardado paciemntemente durante todo este tiempo cajas recibidas para mi ocupando su espacio, y que hoy debo de Agradecer en letras mayusculas su buena voluntad y su gran hospitalidad.

Des de el 15 te una nova companya (Bicicleta) la HALIMA.

Podeu seguir el esdevenir del Nado al enllaç. http://www.gambada.com/

BULGÀRIA

Mon, 28 Apr 2008 11:52:38 GMT

Per: Dominique Ploux

Vist a; Cyclos Cyclotes

--------------------------------------------------------------------------------
Periple ciclista a Bulgària : 2635 km del 10 d'agost al 2 de setembre de 2006
Relat, recorregut, àlbum fotos
--------------------------------------------------------------------------------
Relat :
Bulgària, terra de trobada de múltiples cultures|conreus, d’origen indoeuropeu, després grega, romana, eslava, otomana durant més de quatre segles. Això explica el patrimoni excepcional de Bulgària, sovint sota la protecció de la UNESCO. És l'Eldorado de lesxcavacions arqueològics d'Europa.
Del continent europeu, la cadena dels Alps es perllonga fins a les rodalies del Mar Negre. El periple s’ha esforçat a descobrir les esplendors culturals i geogràfiques. Les de les regions de l’est, del Sud i del centre, lluny del Mar Negre i de les platges dels turistes «ordinaris».
La preparació del viatge

La guia Lonely planet per a la descripció turística i per als allotjaments de totes les fórmules (hostals de joventut, hotels de petita categoria, allotjaments amb l’habitant. No s’ha allotjat als aproximadament 300 monestirs ortodoxos, si bé es possible.
Dos mapes de carretera : mapa oferta per l’oficina de turisme búlgar a l'1/530000 ème i la magnífic mapa ITMB editada al Canadà a l'1/375000 ème. Excel·lent, precisa, recent, en ciríl·lic i en llatí. Com en Romania, només els hostals de joventut han estat reservats per e-maill. Aprenentatge de l’alfabet ciríl·lic en el moment del periple de juliol a Polònia. Indispensable per orientar-se sobre les carreteres i a les ciutats. Una expressió preciosa per dir cambra d’hostes : Staia pod naem.
La bici de carrera té l’equipament dels grans raids : portaequipatge amb dues sàrries, bossa davant amb porta mapa. Molt útil també : una brúixola amb termòmetre enganxada sobre la cartera abans sota el mapa de carretera. Un aparell de fotos argèntica i 4 caspes de pel·lícules. Els equipatges (8 kg) i la bici (15 kg amb el cartró d’embalatge) no superen la franquícia avió.

Seguir llegint: http://www.cyclos-cyclotes.org/Voyages/Bulgarie/bulgarie.htm

Cap a Pequin amb bicicleta.

Fri, 25 Apr 2008 14:28:37 GMT

Amb motiu de la celebració dels propers joc olímpics de Pequin surten iniciatives arreu per donar a conèixer diferents iniciatives.

Aquí us deixo aquets aventurers que, un des de Vitorià i l’altre des de Saragossà els proper mesos ens tindran bocabadats amb las seves interessants aventures.

Un Vasc que el 5 d abril va començar la travessia i vol donar a conèixer las avantatgés de viatjar amb bici, ... s'ha proposat fer la travessia. El bloc es "Vitoria Beijin 2008".

El Diego Ballesteros vol agermana las dues ciutats amb motiu del gran esdeveniment que celebren aquest 2008 Saragossà Pequin en bicicleta. el bloc es: "De la Expo a las olimpiadas en Bicicleta"

Nomes els desitjo molta sort i bon viatge.

Les Aventures del Pere Pirincho

Wed, 23 Apr 2008 10:09:33 GMT

Acabo de trobar el nou bloc del aventurer Pere Arenes. M’ha cridat mol l’atenció 2 coses:

La seva primera aventura va ser la Trans-pirenaica amb bici de montanya, segueixo pensant que es una de las millors aventures que qualsevol afeccionat al cicloturisme ha de fer i es aqui mateix.

I l altre: l’ equipatge imprescindible.

Realment menys es mes. I això per anar a fer las grans sortides arreu del mon.

Quan llegeixo el resum del equipatge del Pere amb ve al cap la meva Transpirinenca allà per el 2002 que a Albanyà varem coincidir amb un Andorrà que la feia tot sol seguint el llibre de Jordi Laparra i comentant sobre l equipatge , si fa o no fa duia res i va dir la meva es una transpirinenca amb VISA: uns calçotets , una samarreta, pantalons curts, impermeable i una muda de bici

Aquí us deixo l’equipatge del Pere i l’enllaç del seu nou Bloc:

Les Aventures del Pere Pirincho

EQUIPATGE IMPRESCINDIBLE

La llista no es gaire extensa:

Un sac de dormir
Un aillant per posar a sota
Una tenda de dos quilos i mig
Unes alforges
Malles llargues de ciclista
Malles curtes de ciclista
Una muda de mitjons
Un pantalo d’esport curt
Dues samarretes
Una dessuadora
Una jaqueta que para el vent
Un impermeable
Les sabatilles de la bici
Unes sandalies
Uns calçotets
Un banyador
Tambe porto un plastic de 2per1 per tapar-me quan plou molt.
Un pot de sabo
Una camera de fotos
Eines de bici
Dos bidonets d’aigua
Una bosseta amb medicines
Diari i boli

Tovallola i raspall de dents

De Saint Jean de Luz à Collioure. Juliet 2002.

Thu, 03 Apr 2008 13:45:37 GMT

Vista al Al web del Aranaud dit Touffe, Cyclosite.

Ara fa alguns anys que viatjo en bici a través d'Europa. M'agraden particularment la muntanya i els bojos desnivells en cyclo càmping. Consagro aquest indret a la meva passió per un cicloturisme turístic. Esperant inspirar-lo... Espero que gaudireu viatjant amb mi entre aquestes pàgines i que, pot ser, un o l'altre dels meus consells l'ajudarà.

De Saint Jean de Luz à Collioure. Juillet 2002

Retour au menu voyages

M'écrire

Toutes les images qui illustrent ce voyage et quelques autres sont en grand format dans les galeries

Ce voyage pyrénéen, cela fait deux ans que j'en parle. J'ai acheté les cartes et commencé à préparer mon itinéraire dès mon retour des Pays-Bas l'année passée. L'objectif est de rallier en cyclo-camping l'Atlantique à la Méditerranée par les grands cols. Gilles, un ami et parrain de mon fiston se propose de m'accompagner. Ce n'est donc pas seul que je pars cette fois-ci.
Gilles n'a que peu d'expérience du voyage à vélo et n'a pas vraiment eu la possibilité de s'entraîner comme il l'aurait fallu, mais qu'importe le plus important n'est-il pas d'essayer. Nous partons donc à deux en voiture vers chez son frère qui habite près de Gaillac. De là nous prendrons le train pour St Jean de Luz avec les vélo et les bagages.
La veille du grand départ, nous faisons une courte rando vers la gare de Gaillac pour obtenir les renseignements quant à notre voyage du lendemain. Comme d'habitude la S.N.C.F. est imprécise, elle ne peut pas nous garantir qu'il y ait un fourgon pour les vélos dans un des trains que nous devons prendre, et il n'y en a pas d'autre. Tant pis, on verra demain avec les contrôleurs. Au retour de la balade nous faisons un petit détour pour inaugurer une longue série de Ricard en fin d'étape.
Le lendemain nous partons donc de bonne heure vers Gaillac pour y prendre notre train. A la gare nous pesons nos équipages Gilles son vélo et ses bagages pèsent 112,5 kg, pour moi la balance indique 137,5 kg. Durant le voyage en train (avec fourgon), je ne me tiens plus, la montagne approche, Gilles lui regarde de l'autre côté du train vers la plaine… Un peu excités, surtout moi, nous oublions de manger avant d'attaquer notre premier col, celui d'Ibardin, nous réalisons une ascension sans problème, j'ai un peu d'avance sur Gilles mais il grimpe bien. Au bas de la descente, par contre, j'attends un peu plus car Gilles a peur des descentes. Nous repassons en France par le col de Lizuniaga où le petit coup de barre se fait sentir, mais nous nous retapons vite en mangeant un ou deux de nos Granny. A l'entrée du village de Sare, je m'arrête pour une photo et Gilles continue. Nous ne prenons pas le même chemin. Inquiet de ne pas le trouver, je me mets à arrêter les voitures pour obtenir des infos sur sa position. Finalement je le retrouve au centre du village. J'ai repéré à l'avance un camping à Ainhoa mais quand nous arrivons dans le village, c'est pour apprendre qu'il n'y a pas de commerce pour s'approvisionner. Le plus proche se trouve à Dantxarinea, près d'un autre camping. C'est en fait un ancien free-tax entre les deux postes frontières mais on y trouve de tout. Durant la nuit, il pleut un peu, je dors donc très bien, j'aime ça. Par contre au réveil, la motivation n'y est pas trop et nous traînons un peu.
Nous partons finalement un peu avant midi pour aller prendre notre petit déjeuner à Ainhoa dans un bar repéré la veille. Nous nous offrons un gâteau Basque et un café avant d'attaquer le col de Pinodieta sans réelle difficulté. Nous grimpons ensuite le col Legarre, à peine plus sérieux pour nous diriger vers le Pas de Roland. Superbe mais courte gorge que nous traversons avec plaisir. Vient ensuite la terrible ascension du col Harlepea, avec ses pourcentages que l'on m'avait annoncés véreux. La bulle de mon clinomètre montera même jusque 20%. Avec les bagages, c'est une vraie partie de plaisir et c'est la première fois du voyage que j'utilise mon 22 * 32. Nous rejoignons ensuite St Jean Pied de Port par une route plus importante. Le soir nous nous offrons un petit resto après le Ricard.

Pot llegir tot el relat en Francés al enllaç.

Enllaços relacinats:Brevet BIG

Trata de Asturias, paraiso invernal......

Fri, 28 Mar 2008 16:18:56 GMT

Sensacional reportatge de Seginho referent a la passada setmana santa a Astúries. Las fotografies son sensacionals. Val la pena donar-hi un cop d’ull als reportatges des viatges cicloturistes fets a Canàries, Escòcia, Croàcia.

L’autor es : Sergi 100x100 i l enllaç: http://sergi10del77.spaces.live.com/default.aspx

Asturias, paraiso invernal......

Cuando uno ve los partes meteorológicos de estos días, y se aventura a hacer una ruta en bici de varios días, pueden pasar 2 cosas: que maldiga la bici para toda su vida, o que se curta como cicloviajero..... En nuestro caso fue la segunda opción. Los partes anunciaban frio,lluvia,nieve,granizo y un montón de inclemencias, pero nosotros tuvimos mucha,mucha suerte....y algo de valentía. Tuvimos suerte por que no nos llovió nada,a pesar de que el cielo amenazo lluvia todos los días.

A pesar del frió, del viento que soplo con mucha fuerza y del gran desnivel de la ruta,disfrutamos mucho ciclando por la zona de Oscos. 3 días en los que vimos lo tranquilo que viven por aquellos pueblecitos. La zona de Oscos es una zona bastante deshabitada, con un gran encanto y con un ambiente rural muy acogedor. Los pocos alojamientos que hay tienen una pinta cojonuda. Nosotros pudimos disfrutar de varios, pero destacaría por encima de todos, la casona de pomares (http://www.casonapumares.com/) Un sitio precioso y donde me hubiese quedado una semana entera. Lo regenta Juana muy maja y que nos trato como en casa. Restauraron toda la casona para dejarla impecable y preciosa. La gastronomía de esta zona es abundante y muy rica, como en toda Asturias... Hubo hasta un par de ostras y mucho pescado rico,rico.....Famosa es la miel de Boal, y las navajas de Taramundi (yo ya tengo la mía...). Se puede decir que estos días comí mucho y bebí mas sidra que agua. Durante el día ciclando apenas me bebía el bidón de agua que llevaba, pero al bajar de la bici la botella de sidra caía con facilidad.... que rica esta la susodicha!!

Viatger solidari amb bici.

Tue, 12 Feb 2008 23:37:42 GMT

Acabo de descobrir la web del Nando Padrós, un Navarcli que el 8 Juliol de 2005 va deixar la família amics i demés per emprendre aquesta aventura solidaria arreu del Món.

El pasat 2 de juliol publicava aquest colpidor article. Només tinc una paraula “ENDAVANT” “Bon COURAGE” estem amb tu. Podeu llegir-lo tal com ell el va publicar.

OTRO ANIVERSARIO.....

Aunque solo sea una simple fecha, el dia 2 de Agosto de 2005 salia de mi casa para empezar lo que hoy podria definir como una nueva vida para mi, hoy hace dos anos que entre llantos, dejaba a mis queridos, mi familia, mis amigos, y lo hacia ante la duda de lo que me esperaba, hoy despues de todo este tiempo no puedo reprimir mirar hacia atras para recordar aquellos momentos, cuando Joan Marc me acompanaba en todo mi primer dia , y que en el camino Gerard me esperaba para abrazarme y desearme suerte, Gambada empezaba sin ningun rumbo a seguir y hoy debo de admitir que ni yo mismo sabia lo que saldria de todo esto, hoy con lagrimas de felicidad me siento afortunado

Al mismo tiempo me pregunto , que lo que realmente quieren leer aquellos que de alguna manera me siguen?, y me viene a la cabeza que a la gente nos gusta la sangre, siempre que no sea la nuestra claro!!, hoy os dire que puede que no tengais esta sangre, pero que puedo deciros que en estos dos anos he vivido un sinfin de situaciones , a veces dificiles de definir, un poco de todo bueno , malo, como el poco calor humano que Europa me ofrecio, de alli me dirigi a Afrika done ahora me encuentro, y que ya hace mucho tiempo que me ha robado el corazon, por su sinceridad, su honestidad , su dureza, y con todo esto no quiero quejarme , ni pretendo ser el intrepido aventurero, estoy aqui porque simplemente quiero, y todo lo que me pase, bueno o malo , quiero creer que es asi como debe de ser , y es obio que nadie aqui tiene la culpa , solo yo por el mero hecho de estar donde estoy , y vivir como vivo.

Pero vosotros quereis sangre??, puede que desde alli sentados comodamente en vuestros sofas, opinais en silencio sobre mis cronicas, os gustan o no, pero todo esto que mas da , si vuestras opiniones no llegan a mi?, algunos se han atrevido a aceptar publicamente que les gusta lo que hago, otros me apoyan con todo su amor y sin ningun compromiso, y algunos puede que simplemente se aburran con mis palabras.

Pero para mi, nada tiene mas sentido que la realidad que vivo, o que he vivido , y recuerdo los dificiles momentos en Sudan donde incluso pense en rezar!, pero rezar a quien si no soy creyente?, o como en Ethiopia donde encontre aquel nino enfermo de gravedad en la carretera solo , y que solo se me ocurrio atarlo a la bicicleta como si fuera una cabra para llevarlo hasta el hospital, para ganarme la bronca de la familia que no podian pagar el hospital, a lo mejor os preguntareis y nopsotros que nos importa? pero para mi importa mucho porque esta es la sangre que os puedo ofrecer, la de simples realidades que aunque desde alli no os lo parezca , aqui ocurren asi, como la misma simplicidad y descaro con que a veces las gentes de aqui reaccionan, y me viene a la mente una secuencia escatologia , que hoy me hace sonreir al recordarla , pero que en aquel momento me senti morir, cuando trataba de llegar a Rwanda desde el Congo, con una malaria que no me permitia avanzar, en un momento del trayecto me maree, y me cai de la bicicleta cagandome encima al mismo momento (diarrea), tumbado en el suelo un chico se me acerco , y me pregunto senor, esto marron que le baja por las piernas es mierda??incluso con el dolor que me azotaba , este chico consiguio arrancar una sonrisa en mi cara, para responderle si chico lo siento pero es mierda....

Podria contaros cientos de anecdotas , pero no quiero olvidar el porque estoy tambien aqui, y lo quiero compartir con vosotros, y es otro tipo de sangre , esta que a veces con el valor de una simple cerveza os pregunteis cuanto se puede ayudar??

Hoy hace dos anos que sali, y los km ya no me importan demasiado , de hecho hace unos meses el cuantakilemtros se nego a funcionar, hoy ha decidido revivir de nuevo pero yo aun conservo lo que el me indica aunque no sea real, pero lo que si que es real son todas esas gentes a las que ya he podido ayudar y esto me haze sentir profundamente feliz, no son los dos anos, ni los momentos dificiles, es llanamente la suerte que tengo de poder estar aqui para poder ofrecer un poco de esperanza, y no olvido que para hacerlo o bien necesitas mucho dinero , que yo no lo tengo , o bien vuestra ayuda, aquella de todos vosotros, aquellos que me seguis porque quereis, los que me ayudais porque asi lo sentiis y esto es lo que realmente es Gambada, simplemente atreverme a ser diferente, y debo de admitir que sin vosotros no podria ser posible, y os lo agradezco de todo corazon, y para aquellos que creais que es muy facil o que simplemente es un rollo , seguid pensandolo , pero dejadme creer en ello, mientras vosotros creeis libremente en vuestros ideales.

Yo cada dia aprendo un poquito, aprendo como los nomadas desde bien pequenos aprenden a reconocer las huellas de sus animales en la arena, o simplemente a desplazarse en la noche guiados por las estrellas, yo solo me guio por mis sentimientos y a lo mejor no os ofrezco esta sangre, o simplemente distraccion, pero os puedo asegurar que yo he aprendido a vivir el tiempo.

Todas estas palabras puede que carezcan de sentido para vosotros, pero donde esta verdaderamente el sentido de las cosas si no podemos hacer aquello que realmente deseamos?, yo mismo este sentido lo he encontrado en aquellos que creeis en mi ,en estas gentes y esos paisajes desolados llenos de luz como la de los ojos de esos ninos, que sin tener nada, al mismo tiempo no temen a nada , incluso a la muerte que en realidad es lo unico seguro que nos sucede a todos en la vida.

Hace dos anos entre llantos dejaba queridos, familia , amigos,hoy tengo muchos mas, y me siento afortunado de poder escuchar la vida, esta es mi sangre......

SALUD Y BUEN CAMINO , NANDO ......

Podeu seguir els esdeveniments del Nado clicant l'ennlaç de "Gambada"

Per. Agusí Grané

Novetats a Patagonia biking viatges en mountain bike viatges per el mon.

Fri, 25 Jan 2008 16:32:54 GMT

Novedades en Patagonia biking viajes en mountain bike viaggi por el mundo

El Mundo en Tandem

Mon, 21 Jan 2008 22:02:27 GMT

El Projecte Pasejant pel Món cap al Oest.

Nata i Javi van emprendre la volta al món amb tanden sempre cap al O.

De Burgos a port més al oest d'Àfrica, Dakar, per la costa Atlàntica , amb vaixell a Brasil, des d'allí, rumb nord-oest fins a Alaska, creuar l'oceà Pacífic amb vaixell (si les comunicacions els ho permeten), fins a Japó, creuar amb vaixell fins a Xina i des d'allí sempre rumb oest prendrem la ruta de la seda fins a Turquia i tornada a casa per Europa per carreteres poc transitades.

Sortida el 1 de Novembre de Burgos i segui las etapes a traves del mapa es recorreran paisos com Marroc, Mauritania, Senegal, Cap verd. seguint a l’altre cantó del atlàntic cap a Brasil, Veneçuela, Panamà, Colombià.

Podeu seguir llegint l'aventura, el vehicle, els equipaments i els esdeveniments de cada dia al enllaç.

" El Mundo en Tandem "

Per: Agustí Grané

Volta a Europa

Tue, 08 Jan 2008 16:11:05 GMT

Acabo de llegir aquest bloc Tour d'Europe à Velo. El relat d’un clicloturiste que ha fet la volta a Europa en Bicicleta. Realment queda molt per pedalar, veure, gaudir aquest gran continent que es Europa. No deixeu de donar un cop d'ull al reportatge fotografic.

Per si algú agafa interès pot animar-se i apuntar-se.

Volta a Europa en bicicleta per el proper 2008.

6. 000 Qm pels Andes.

Sun, 06 Jan 2008 13:10:56 GMT

Relat del Jaume Altimires al seu viatge als Andes.

No temeu un comiat sentimentaloide ni farcit de dades detallades i estadistiques sobre distancies recorregudes (6600 en bici, mes o menys), hores pedalades o mils de metres acumulats. En aquesta nota nomes us vull fer saber que par part meva ha estat un gust comunicar-me d'aquesta manera amb vosaltres (i que em fessiu saber que ho llegieu i tot), i m'ho he passat de conya escrivint quan podia. Evidentment tinc una pila de diapositives que caldra revelar, ordenat i classificar. Despres de ben segur que, despres de l'estiu europeu, vindran algun que altre passi de diapos. Com que a alguns/es es possible que no us vegi facilment, feu-me saber si voleu la vostra adresa electronica enviant-me un missatge a la meva (que consta a dalt a l'esquerra d'aquesta pagina) i us enviare un missatge quan faci el passi o passis de les diferents zon.

Per continuar llegin clica l'enllaç

Vist al Bloc dels Viatges

Pedalant cap a Orient

Sun, 16 Dec 2007 21:10:54 GMT

Aquest és el viatge en bicicleta d'un any de l'andorrà Ferran Vila. Es tracta ni més ni menys que d'un any sabàtic (de l'agost del 2006 i fins el juliol del 2007) per poder recórrer Europa i Àsia tranquilament...

Una interessant ruta que va travessar per França, Suïssa, Liechtenstein, Àustria, Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro, Kosova, Macedònia, Eslovènia, Grècia, Turquia, Iran, Emirats Àrabs Units, Oman, Pakistan, Xina, Índia i Nepal... Una meravella de viatge i de ruta...

Pere Arenas, en bicicleta per Perú i els Andes

Tue, 04 Dec 2007 15:02:11 GMT

Retall de l entrevista que el Pere Arenas va tenir amb el diari Regió 7. Desprès de la seva 3º aventura per el continent Americà.

Les aventures del Pere son sensacionals. La darrera 45 dies pedalant, 3500 km recorreguts dels que 2500 han sigut per el Andes. També va aprofitar de la zona, Cordillera Blanca, i va dedicar el temps necessari a fer un altre dels seus esports muntanyisme i va fer l’ascensió al Vallunarraju . Del reportatge fa un esment especial la bellesa dels llocs que va transita, així com la cordialitat del habitants, que per suposat els va dedicar el temps necessari.

Cal destaca que en la majoria de les aventuras las porta terme en solitari, l’esperit viatger /aventurer que el mou ha de comptabilitzant-ho família i feina, cosa gens fàcil avui dia.

Felicitats i sort per las properes aventures

per: agustí/grané

La volta al món.

Tue, 27 Nov 2007 21:32:31 GMT

Després de tres anys, tres mesos, tres dies i tres continents , vam tornar a casa després de donar la volta al món amb bicicleta. El dia vuit de setembre de 2007 finalitzo aquest meravellós viatge. A força de pedaleig gaudim d'una experiència única i inoblidable. Enrere deixem grans records, milers de trobades i amistats, travessar increïbles paisatges, llocs històrics, conèixer diferents cultures.

Amb aquestes paraules ens donen la entrada Alice i Andoni al seu relat de aquest meravellós viatge al voltant del mon. Cal destacar la narració pausada que va fent dels diferents països que travessa al llarg dels tres anys i escaig que dura el viatge amb els innombrables diaris. http://www.mundubicyclette.be/

Començant per l’emocionant sortida envoltat del familiars i amics a poble belga de Nordeze. Descriu el països que travessa i puntualitza en detalls com la tacanyeria dels Holandesos.

Al llarg d’Alemanya comenta las estades a las cases dels voluntaris de cicloviatgers: http://www.warmshowers.org/ ( No dubteu en fer-vos membre)o el molts museus que podien visitar a Berlín així com l’ambient de joves a totes hores als carrers. La travessa dels pobles fantasma direcció de Praga a l’antiga RDA. Seguin el riu Elba troben la 1ª frontera a l’entrada de la R Txeca tot i que aquesta s’acabava de incorporar a la U.E

Seguin el Danubi arriben a l’Europa central, Rumina i els Càrpats, tot seguin cap a Bulgària passant per las principals ciutats Vana i Sofia, descriu la poca amabilitat dels habitants de la zona per la que travessaven. Canvi de plans i en lloc d’anar a Grècia, directes a Turquia.

Arribada Istanbul per una estressant autopista de 4 carrils. Visita la ciutat i tot segui descriu l’hospitalitat del habitants de la riba del Mar de Marmara. Mar Egeu i las visites a Troya i Alexandria. Aquí comenta la relació que ell manté amb els homes als bar xerren de Futbol i la Alice a casa amb las dones, doncs son mal vistes al bar a la cultura Islàmica. A Bergama van tenir el primer incident i van atropellar un gos amb la caiguda de Alice, També varen trobar desprès de dies als “Mochileros” http://www.backpackers.com. Descriu que van visitar Efes una de las ruïnes de l’antic imperi roma mes ven conservades. A destacar el reportatge fotogràfic que inclou. Arriba a Gocek a on van para un mes per passar aquest primer hivern. Retrobada amb el Basc Txentxo que anava des de el Cap Nord fins a Sud Àfrica .

Chipre i segeix dos anys i mitg mes...

Per seguir llegint: http://www.mundubicyclette.be/recit.php?lg=sp&date=20050313

AltresWebs: "http://blog.domainemonde.com/?2007/11#main"

El Kurdistan la nació oblidada: "http://www.monografias.com/trabajos25/kurdistan/kurdistan.shtml/#intro"

La ruta de la seda: “ http://www.ateliermobile.net/”

Pedalant en familia pel Danubi, Flandes i els castells del Loira.

Sun, 25 Nov 2007 14:39:32 GMT

Magnífic Bloc de De Juan Carles Moral.

A destacar els apartats de: Cicloturisme, amb relats relats acompanyat de unes magnifiques fotografies i detalls de sortides al: Danubi, Flandes i Els castells de Loira. Bicicletes, amb molt bons reportatges, fotos i videos. Finalment tracta temes de actualitat com el canvi climàtic i també software lliure.

Unicycling In The Streets of Manhattan

El increible Heinz Stuke.

Fri, 23 Nov 2007 22:32:05 GMT

Por Romain en Reencuentros:

Querría mencionar, a través de este modesto artículo, a un hombre libre, cuya vida se confunde con un viaje. Es la historia del Sr. Heinz Stüke quien pinchado muy joven por no sé qué extraña mosca, pasa a ser en algunos kilometros y en algunos años, el ídolo de toda una generación de cicloturistas.

Heinz es un muchacho de 20 años que nada o casi lo diferncia de sus camaradas alemanes de la pequeña ciudad de Hovelhof y que deciden en 1960 hacer un paseo con su bicicleta. ¡20 países y 17000 km al volver de nuevo a su pueblo no ha pasado nada. El no es mismo.

"No es el hombre que toma la carretera sino la carretera que toma al hombre. (Bouvier) "

Y este noviembre de 1962, la carretera acababa de hacer una de su más bonita con quistas desde Marco Polo. En efecto, Heinz volvio a salir con su bicicleta que tiene 3 velocidades, y con ella circula. Nunca se para durante mucho tiempo. En un poco más de 40 años se convirtió en la leyenda viva del Cicloturismo mundial.

¡Con su olla redonda de alemán sobreexpuesto al sol, es la encarnación un poco ciclista de Buda! El eligió la bicicleta como medio económico y eficaz de recorrer el mundo. Incluso bastante rápido. Aprovecha ' para vender ' fotografías, artículos, un folleto, sobre sus viajes y así encontrar de que vivir. Encuentra por supuesto, con facilidad ayuda en la carretera. El más famoso de sus benefactores solo es otro el último Negus, Haile Selassie, pero la mayoría no son más que ciudadanos ofreciéndole la hospitalidad, una comida, un poco de dinero o un estímulo.

He aquí algunas cifras bastante increíbles, hasta 2006 (ya que la aventura Heinz sigue):

545,000 km pedaleados(si había una pista para bicicletas que conducía a la Luna, sería ya intermedio de la vuelta!)

193 paises recorridos (un país más que no cuenta la ONU en 2006)

44 años sobre la carretera (el día 2/3 de su vida)

80-120 Km. al día pedaleé (en total: 35 Km./día desde hace 4 4 años)

40-50 Kg. de equipajes (Rafa no lee Ca)

Bicicleta robada 6 veces y 6 veces encontrada (dioses y la policía están con Heinz)

4 accidentes de coche (incluso no mal)

20 pasaportes llenados

16 veces rompió el cuadro y lo reparé

80,000 fotografías tópicos

80,000 folletos vendidos

¿Pero que es lo que empuja al amigo Heinz? citan el: ¡Es lo desconocido, oculto detrás del viraje que hace rodar mis ruedas.!

¿Y el amor? ¡Abordamos el TEMA que nuestras lectoras esperaban!

Parece que Heinz tuvo un escaso interes por las jóvenes, bellezas exóticas , pero nunca nada serio, hasta que este, sobre un puente Bielorruso, en 1993, se cruza una mirada con la de Zoya. Esta joven madre divorciada consigue lo increíble, ella cautivo el corazón de un hombre que nunca se había comprometido hasta entonces. Pero Heinz a pesar sus viajes, de dica el mayor tiempo disponible al cuidado de su amor. Le visita frevcuentemente haciendo largos viajes en tren. Pero en 2000, se entera de que su prometida finalmente careció de paciencia y cambio el ciclista por un vecino con el que se casó de nuevo. Una vez roto el corazon nuestro amigo rueda. Viene frecuentemente a París desde hace algunos años, ya que se convirtió en su base. ¿Pueden encontrarlo vendiendo sus historias?

Mas información en los siguientes links:

Viajes (en esperanto) y fotos:

Resumen en Inglés

Testimonios de encuentros recientes:

Heinz Stüke. El mes gran viatger!!!

Fri, 23 Nov 2007 19:13:11 GMT

Aquest article es especial, tan especial que et donen ganes de mantenir-lo en secret per la seva grandesa. Es tracta del mes gran viatger de tots els temps que encara es amb nosaltres, el que el converteix en una espècie en vies d’extinció

Parlem de Heinz Stucke. Alemany, nascut l'any 1940. Al 22 anys va agafar la bicicleta i els va dir als pares que s'en anava a Tokio a veure les olimpíades de 1964. Va arribar al Japó el 1971 i ja no va tornar a Alemanya, encara que a vegades fa base a Paris per vendre els escrits, imatges i fotos just al costat de Versalles. Duran 43 anys a pedalat mes de mig milió de Km, finançant-se amb fotos que fa i desprès ven a una agencia de Londres, de donatius que rep de ciclistes, i d'un folletó que edita relatant les seves ultimes aventures i que ven per 5 dòlars a la gent que troba al llarg dels recorreguts.

Viatjant per Etiòpia va fer amistat amb l’últim emperador Hailaham Selasim qui li va regalar 500 dòlars. L'any 1995 va rebre el record GUINES de la persona que havia fet mes Km amb bicicleta, fins el 1999 que li van retirar, actualment el vol recuperar visitant els 265 països que contempla l’organització Guines. Ja en coneix 192, només ni falten 20. Viatjant per Vielorusia va conèixer la seva núvia Zola mare d'una nena adolescent i sovint la visita amb curts viatges d’avió des d’el país que esta pedalant. La plana web de www.bikefriday.com/bf/heinzstucke/ desafia a qui hagi viatjat mes que ell en bicicleta.

Entrevista Audio
Wikipedia

Recorreguts:

Seguir llegin clica: Bot

Senegal i Gambia - Tubaaab!

Wed, 21 Nov 2007 15:16:06 GMT

El riu Senegal, una de les poques fronteres naturals que possiblement hi ha a Africa, separa dos mons ben diferents. Els matolls del desert s’han convertit en immensos baobabs, els camells han deixat lloc als bous i vaques, els turbans negres i mocadors al cap son ara vius vestits de colors llampants i estampats. I deu ser veritat que la natura i l’entorn influeix en la gent perque aqui els somriures ocupen la major part del dia i la música es deixa sentir per tot arreu. A les nits d’acampada sentim el so dels timbals amb els seus ritmes africans. El ritme, la música, aqui té un altre significat i l’extasi que les dones mostren al ballar al ritme d’aquests sons es fascinant. Una dansa oberta a tot aquell que vol deixar-se endur pels sons insistents dels timbals, sense vergonyes, sense complexes, saltant i movent els braços marcant el ritme dels tambors. Dos cops hem pogut ser espectadors d’aquest extasi de ritme i passió i espero algun dia poder arribar a sentir la musica tal i com he vist aqui.

Aquests mots són la presentació del relat de dos viatgers en bicicleta, l'Olga i en Christian, que van començar la seva ruta a Freiburg (Alemanya) i ara ens presenten el seu diari de Senegal i Gambia - Tubaaab!

El seu bloc, Velo Africa, és un interessant relat de les seves experiències a Senegal, Marroc, Mauritània o Gàmbia.

Un viatge a l'Himàlaia

Tue, 20 Nov 2007 11:18:25 GMT

En el Bloc de Jordi Plana podem gaudir d’ viatge al llarg de: Karakorum, travessa del Tibet i finalment Lhasa- Katmandu. Comença amb la introducció el passat mes de juliol, i va explicant el recorregut, incidències, vivències al llarg del viatge. El mes d’octubre va acabar el periple a Lhasa

Que gaudiu com jo ho he fet.

Pedalant per l'Himàlaia

Aquesta es la pagina personal del meu viatge en bicicleta per l'Himalaia durant l'estiu-tardor del 2007. L'unica intencio es deixar per escrit algunes de les meves vivencies personals i compartir-les amb aquelles persones que han manifestat el seu interes per saber alguna cosa de mi durant tot aquest temps. Per tant, gracies a tots aquells que la llegiu, perque significa que us preocupeu per mi i us interessa el que faig.

Jprdi Plana

De Mastrich a París

Sun, 23 Sep 2007 19:21:21 GMT

De Mastrich pasant per: Lieja, Namur Charleroi , Noyon, Canal d’Ourcq i finalment arribada a Paris.

Ara que estem tots sensibilitzat per tal de tenir mes carrils bicis, mobilitat sostenible bla bla bla. Al llarg de la filmació es pot veure com el carril Bus també es pot fer servir per carril de bicis i ningú s’immuta.. Un petit detall ens demostra lo allunyats que estem de €

Vídeo 1

Vídeo 2

Mes Informació Transeropeene .a velo

Transpirenaica. 7 dies per les carreteres del Pirineu , desde Reus a Donosti, seguint els mitics ports del Tour.

Wed, 25 Jul 2007 16:21:59 GMT

Amb la crònica del company Prudenci de la Transpirenaica 2007 iniciem una nova secció al bloc “companys cicleturistes”. Us animo als assidus a participar i a publicar les vostres experiències cicleturistes per suposat.

Que gaudiu del relat

Windows Live Spaces

Transpirenaica 2007 Reus ~ Donosti 29 de juny/5 de juliol

Ja feia temps que a tots 3, Joan, Joan Carles i Prudenci, ens anava pel cap fer la Transpirenaica però per diferents motius no havia arribat el moment fins que un vespre, pedalant pel polígon de Constantí, ens ho vam proposar. En un parell de trobades i prenen com a base el que teniem del Javier Sanchez Beaskoechea i el Rafel Vallbona, ho vam planificar: dies, recorregut, material...

La idea inicial era anar amb tren desde Reus fins Port-bou i d’allí amb la bici fins Argeles sur mer, a la vora de la Mediterrània a la Catalunya Nord. Va ser l’amic Agustí Grané qui va deixar caure la possibilitat d’iniciar el camí des del lloc on vivim. Al final vam decidir començar desde casa i no haver de confiar i patir el transport públic.

Hem dormit en alberg el primer dia, pensió, chambre d’hotes i hotels els dies següents. Pel que fa al menjar hem esmorzat en el mateix lloc on hem dormit i hem fet les parades necessàries quan teniem gana, fins l’hora de sopar de restaurant.

Pel que fa a l’equipatge l’hem portat en les alforges al portapaquets de darrere i en una petita bossa al manillar. La decisió de tot el que hem portat no ha estat pas fàcil perquè tal com diu el Rafel Vallbona cal prendre “l’imprescindicble”. Ens va anar molt be per treure conclusions, fer unes setmanes abans, una sortida els 3 junts pel Priorat. Joan va canviar de bici, la btt amb cobertes llises del Valentí per l’Orbea seua de carretera amb manillar pla, desarrollos de btt i rodes de 700. Joan Carles amb la seva btt Massi i jo amb la meva Scott boulder amb forquilla de carretera, vam mantenir la base amb petites modificacions. Les bicicletes carregades pesaven al voltant del 22 kg i tret del canvi de la caixa de pedals de l’Orbea del Joan no hem tingut cap problema durant tota la ruta, ni inflar les rodes. Cap dels 3 portàvem parafangs i això feia que no pugessim anar a roda quan plovia, encara que al portar portapaquets quan plovia no ens mullavem els coullotes.

Prop de 200 fotos i 90 minuts de video deixen constància de la ruta feta i a la memòria moltes imatges i records que conservarem tota la vida.

El millor del viatge ha estat la convivència de tots tres, amb voluntat de resoldre totes les qüestions que s’han anat plantejan al llarg de tota la ruta.

Hem acabat amb la sensació d’haver estat una setmana, sobretot pel Pirineu francés, per llocs on la natura és la protagonista, amb molt de verd, molta aigua, sense aglomeracions, tot net i amb un respecte al cicliste al que no estem acostumats. En carretera ens hem sentit segurs doncs tots els avançaments els han fet respectant la distància de seguretat entre cotxe i bicicleta.

L’ambient cicloturista que hem viscut per la part nord del Pirineu res te a veure amb el cicloesportista que veiem cada dia per les nostres comarques del sud. Ens ha sorprés trobar homes i dones d’edat avançada en bicicleta, fen d’aquesta un motiu per enriquir-se com a persones, sense donar valor al temps i gaudin de l’entorn. Hem agraït les salutacions de quasi tots els ciclistes que hem trobat, i en boca de tothom el “bon courage”.

No hem portat una preparació exclusiva per fer aquesta ruta. El Joan Carles és el que menys kms ha fet, degut a què enguany ha passat pel quiròfan i a que fa altres esports com l’escalada i l’atletisme. El Joan ha anat sobrat de forces tots els dies, amb molta paciència i bon humor ha aguantat el ritme parsimoniós durant tantes hores de bicicleta que hem portat el Joan Carles i jo.

El meu pas, malgrat haver robat enguany moltes hores a la família i estar com mai de forma, està molt lluny del que els dos companys de ruta poden portar, i per això mateix és molt d’agrair la calma que han tingut, sobretot el Joan, d’anar al nostre pas.

En 7 dies hem anat desde Reus, ciutat on vivim a la vora de la Mar Mediterrània, fins Donostia al Mar Cantàbric, trevessant la serralada pirenaica per la vesant francesa. En total hem fet 820 km, en un desnivell acumulat de 13.400 m., a una mitja de 17,5 km/h, pedalant unes 7 hores diaries.

Divendres, 29 de juny de 2007, Sant Pere

Reus ~ Organyà

Sense haver descansat gaire, per haver anat adormir tard deixant les alforges a punt, i amb els nervis de començar una aventura desconeguda ens trobem a les 7 del matí a la sortida de Reus.

Aquest primer dia esmorzarem amb els amics David i Eva i la petita Laia al poble de Belltall després de fer els primer 45 km i dinarem amb l’Agustí Grané a Pons quan portem 105 km.

Fins migdia el cel està tot ennuvolat, bon temps per pedalar. El temps canviarà sobretot després de dinar a Pons, i fins l’arribada a Orgnanyà a les 18:00 patirem calor.

Cal destacar que hem trobat tot el dia molt de trànsit i que l’Orbea del Joan cada cop feia més soroll, potser els pedals, les bieles, la caixa de pedals?

A partir d’avui serà una constant totes les tardes, després de la dutxa rentar i estendre la roba que hem fet servir durant el dia. No sempre s’aixugarà estesa a l’habitació i la portarem penjant de les alforges.

Aquest primer dia hem fet 150 km en un desnivell acumulat de 1850 m, en 7 hores dalt la bcicleta.

Dissabte, 30 de juny de 2007

Organyà ~ Aux les Termes

Sortim de l’alberg a les 7:20 del matí i parem a esmorzar en una fleca del mateix Organyà

A l’arribar a la Seu d’Urgell parem per veure despegar un globus, una altra forma de veure la terra que ens fa volar per uns moments.

Són les 9:20 quan parem a Sant Julià de Loria, davant la botiga de bicicletes Jorma on en un tres i no res canvien la caixa depedals de l’Orbea. A partir d’aquí s’han acabat els sorolls i les pors pelq ue pugi passar a la bicicleta.

A poc a poc van passant els kms, anem xerrant i amb molta cadència pensan amb l’esforç que havien d’haver fet els companys de la Marxa de les Tres Nacions de la setmana passada, sobretot el nostre amic David que havia pujat amb un 39x25 i a bon ritme desde la sortida de Puigcerdà. La pujada es molt llarga amb un parell de parades per menjar i per sort amb lleuger vent favorable arrribem a l’Envalira (2408 m). És el primer port important que pugem i el cim més alt de tots els que farem.

Després d’una baixada ràpida fins la frontera francesa, a les 15:30 sentim cridar a un gendarme quan el Joan Carles volia passar sense posar el peu a terra.

Ja en terres franceses ens trobem a dos ciclistes i ens posem a xerrar fins que ens adonem que un d’ells és Rafael Vallbona, autor d’un dels llibres que més hem repassat els últims dies: la travessa als Pirineus “De Donostia a Portbou, les rutes del tour”. Coincidir amb el Xavier i el Rafael ha estat un dels molts moments viscuts durant la setmana que fa que això del cicleturisme ens agradi: en poc temps hem trobat motes coincidències en la nostra forma de viatjar, de disfrutar de la bicicleta, de fer turisme, de viure... Hem quedat per tornar a veure’ns i donar una volta pel Priorat.

Els 30 km següents els fem rapidíssim, baixant fins Ax les Thermes. Les bicicletes avui les deixem en un petit magatzem de l’hotel Bellevue. Després de sopar i fer el preceptiu passeig tornem cap a l’hotel que està a la vora de la carretera per on baixaran del Port de Pailheres els corredors del Tour d’enguany, en l’etapa del diumenge 21 de juliol per acabar al Plateau de Beille.

Avui 109 km en casi 7 hores i més de 2000 metres de desnivell.

Diumenge, 1 de juliol de 2007

Ax les Termes ~ Juzet d’Izaut

Com cada matí esmorzar al mateix hotel. Anem cap a Tarascon i en la primera hora, a roda del Joan, fem 27’5 km, sembla que sigui la sortida ciclesportiva del diumenge, però en 12 kg més detràs i manillar pla.

Després de Tarascon i quan comença la pujada del Col de Port 1249 m, parem a fer el segon esmorzar del dia en un restaurant d’un poblet petit a la vora de la carretera, val la pena esperar que surti el pa del forn i acompanyar-lo de formatge francés.

Parem sovint a fer fotografies del paissatge, de les cases, dels monuments que trobem al pas, en uns dies en què el color verd sembla sobrenatural.

Seguim per la D-618 fins que ens passem la cruilla que va cap a Luchon i fem 8 km de més (4 de pujada). No ens fa pas massa gràcia haver fet uns kms de pujada extra però deseguida torna el bon humor.

La pujada del poble de Portet d’Aspet al Coll d’Aspet la fem amb el cel tapat i una temperatura d’hivern per al que nosaltres estem acostumats, amb rampes molt dures però encara ho és més la baixada del Coll d’Aspet, amb pendents del 17% i plovent, la qual cosa encara fa que hi hagi més perill.

Parada al monument en record a Fabio Casartelli qui va caure i ens va deixar en una de les corbes del Coll d’Aspet, a l’any 1995. No podem deixar de pensar com deuen baixar els que es guanyen la vida amb la bicicleta, com ho feia el Fabio.

Hem de seguir i a l’arribar al petit poble de 200 habitants de Juzet d’Izaut, als peus del Pic de Cagire, trobem “l’auberge tancat”. Preguntant a una senyora fem cap al casal que hi ha al costat de l’Ajuntament. Movilització dels membres de la Comissió de Festes per trobar una chambre d’hotel per tres ciclistes. Està plovent, fa fresca, tenim gana i com que no sembla que hi hagi cap possibilitat de menjar i dormir a Juzet d’Izaut ens ofereixen dormir al Casal. Diem que no que estem decidits a continuar tot i que són més de les 6 de la tarda, el cel està fosc i tenim que pujar el Col des Ares. Després de moltes trucades ens porten a casa de Julie et Michel, una parella que fa 3 anys que fora de la jornada laboral treballen en la rehabilitació de la seva casa.

Hem pujat 1900 metres en un 7:41 per fer els 138 km que ens han portat a casa de la Julie i el Michel.

Dilluns, 2 de juliol de 2007

Juzet d’Izaut ~ Sante Marie de Campan

Esmorzar per a ciclistes a la chambre d’hostes on el Joan Carles escriu la segona pàgina del llibre dels rodamons deixant constància del nostre agraïment per l’acollida que ens han donat.

Al poc de sortir de Juzet d’Izaut comença la pujada al Col des Ares i no parem fins el primer supermercat que trobem a l’entrada a Bagneres de Luchon, on després de menjar tot el que tenim gana i més el Joan Carles i jo agafarem la costum de carregar a les alforges del Joan del menjar que ha de servir per propers avituallaments.

Comencem la pujada al Col de Peyresourde els 3 junts però el Joan, aprofitant que ens van passan ciclistes i que porta el menjar, decideix posar a prova les cubertes i amb un parell de minuts el perdem de vista. Després de fer el cim baixa a buscar-mos i ens troba quan ja estem veien el traçat dels últims kms. Produeix una sesació que no es pot explicar el tenir davant teu el dibuix de les corbes que tantes vegades hem vist per la televisió i en mooltes fotografies. Amb el cap accelerat i el cor a ritme diessel arribem als 1569 m del Peyresourde i com no podia ser d’altra manera parem al famos bar de les 12 crepes a 4 €, on recordem de nou el llibre del Rafel Vallbona.

Baixada ràpida, com totes amb el Joan Carles obrin pas, fins Arreau, amb un parell de parades per deixar constància en la memòria de la màquina de retratar del que veuen els nostres ulls: la bellesa espatarrant de la vall de Louron.

Ara toca el Col d’Aspin on prop del cim hi ha una espesa boira per les 2 vesants. Dalt ens posarem tota la roba que portem i baixada per una carretera mullada per la pluja fins els peus del Tourmalet.

Decidim quedar-mos a dormir a l’hotel Des cols. Només entrar breu discussió sobre les nacionalitats, que si català, espanyol, basc... m’emprenya que no em deixin ser d’on soc.

Coincidim al sopar en ciclistes que torbarem demà a la pujada al Tourmalet, entre altres una parella de jubilats alemans que l’home puja els cols i la dona l’acompanya amb el cotxe i recull a dalt per baixar tots dos amb cotxe.

Avui hem sortit a les 8:30 i després de 6:50 hores per fer els 98 km i 2300 m de desnivell hem arribat a les 18:15 a Ste. Marie de Campan.

Dimarts, 3 de juliol de 2007

Sante Marie de Campan ~ Laruns (500 m)

No podem demanar un dia millor per pujar al mític Tourmalet, fresqueta i cel blau, despejat, sense cap núvol i gens d’aire.

És un constant pujar i baixar ciclistes i com qué el ritme que portem ens ho permet fem una ascensió contemplant tot el que els nostres ulls donen abast.

Només a l’arribada de les rampes de la Mongie, molt dures amb el pes de les alforges, el cor s’accelera però deseguida el cap diu que hem d’anar a la velocitat que ens permeti admirat el paissatge i la grandiositat del Pic du Midi de Bigorre.

A l’arribar als 2115 m. ens abracem els 3 amb altres ciclistes que hem trobat en la pujada. El Joan ha pujat al Tourmalet en 1:35 amb gravació de video inclosa. Per fer els 17,4 km i un desnivell des de St. Marie de Campan 1254 m. el Joan Carles i jo hem tardat 2:39

A la baixada parem a omplir bidons d'aigua a Barègues i des de Luz St Sauveur fins uns metres abans Argeles Gazot anem amb vent de cara. Joan ens porta fent la goma fins que parem en una pitzeria a la vora de la carretera. Cal omplir els dipòsit d’hidrats perquè ens esperen 2 colls dels mítics.

Es nota que estem en el cor dels Pirineus i sovint veiem ciclistes, encara que molt pocs amb alforges. Sembla que ho són del país o tenen el camp base en algun poble prop.

La pujada al Soulour la fem el Joan Carles i jo a ritme cicleturiste per natros. Joan s’ha d’entretenir contant acudits, animan i fent riure als 2 companys que li estan molt agraïts per la paciència que està tenint.

Després del curt descens del Solour ens quedem un ratet mirant la bellesa del Circ du Litor, unes fotos i a tornar-hi, pedalada a pedalada i disfrutant de la companyia i el paissatge fem el Col d’Aubisque. Com que fa fred i ens acompanya la boira no cal refredar-se així que 2 fotos i cap a baix. El Joan Carles marca el ritme de la llarga baixada i en un tres i no res fem cap a Laruns per la mateixa carretera que potser es decidirà el guanyador del Tour 2007, doncs després de 218 km i pujar Larrau, Pierre St. Martin i Marie Blanque l’etapa del 25 de juliol acabarà a l’Aubisque.

Avui, com els dies precedents, hem tingut un temps inmillorable per a la pràctica cicloturista. No ha fet pas calor i només el vent ens ha molestat el tram pla entre Luz St Sauver i Argeles Gazot, no vull pensar el que haguessim patit fen el mateix recorregut (Tourmalet, Solour i Aubisque) amb 15º més

La mitja més baixa 13,4 km/h per al dia que hem estat més temps dalt de la bicicleta: 7:44 per fer els 104 km, amb 2756 m de desnivell acumulat.

Dimecres, 4 de juliol de 2007

Laruns ~ Saint Jean Pied du Port

Quina bona sensació el despertar i pensar que tens tot el dia per anar en bicicleta, sense presses, sense horaris, per llocs desconeguts.

Amb aquest ànim i pensan en què ja només ens queda un dels cols mítics comencem a pedalar camí del Marie Blanque, per la part més fàcil. Parem a Bielle a esmorzar i amunt. Dalt trobem una furgoneta de suport de ciclistes centreeuropeus que estan descobrim com nosaltres aquest cols llegendaris.

La baixada del Marie Blanque és amb boira, carretera mullada, ciclistes que pugen, uns fen eses i altres descansant, fortes pendents que fan que pensem amb els companys ciclistes de la marxa internacional Quebrantahuesos.

Per la D-918 anem avançant camí de Mauleon. L’hora de dinar coincideix amb un xafec que pararà als 5 minuts de pedalar amb la panxa plena. Amb poc trànsit arribem a l’últim port, el Col d’Osquich. Baixada ràpida per bona carretera i a l’hora de verenar entrem a St. Jean Pie de Port.

Avui els 1800 m de desnivell i 119 km els hem fet en 6:56

Dijous, 5 de juliol de 2007

Saint Jean Pied du Port ~ Donostia

Aquest últim dia ha estat el més curt, 101 km en 4:26 i desnivell acumulat de 800 m

Després d’un constant pujar i baixar arriba el moment emotiu de veure el mar Cantàbric quan arribem a St.Jean

Al passar el pont que ens portarà al País Basc peninsular el canvi és tant gran que ens donem compte que el nostre viatge s’acaba. La circulació de cotxes i camions, el paissatge, les fàbriques, el soroll fan que el contrast sigui notable.

A l’entrar a Donostia s’agraeix trobar bidegorris i no parem fins arribar a la platja de la Conxa on Joan Carles pren el bany i Joan i jo ho intentem però l’aigua freda només ens remulla una mica.

Després de dinar al poble vell anem cap a l’estació a buscar els billets del trens que ens ha de portar a casa. Amb desagradable sorpresa escoltem al venedor de billets quan ens diu que només podem pujar al tren amb les bicicletes desmuntades i col·locades en una caixa o una bosa portabicis. Anem a buscar caixes a la botiga de bicis Miner i ja a l’andana de l’estació deixem bici i alforges dins la caixa.

Després d’una llarga espera a les 23:00 arriba el tren amb nova discusió amb el revisor perque diu que no és possible pujar al compatiment de les lliteres caixes tant grans.

No és possible que avui dia encara tinguem problemes per poder viatjar en la bicicleta. Tant difícil és tenir un lloc on penjar les bicicletes al mateix tren? Que lluny que estem d’Europa.

Instal·lats a les lliteres espero sense poder dormir l’hora de fer transbordo a l’estació de Casetas, doncs per arribar a l’estació de las Delicias hem portaran en autobus.

A les 4 de la matinada i amb l’estació tancada arribem.

Joan i Joan Carles arriben a les 7 del matí a Reus i jo hauré d’esperar les 7:30 per pujar a un autobus que em deixarà a Sabiñanigo on a les 9:45 m’espera Cote per després d’un petó de benvinguda em portarà a Buesa on ens esperen l’Ariadna i l’Oriol per gaudir d’una setmana més de vacances.

Prudenci Borrell Estopà

Cicloturismo nacional e Internacional

Fri, 13 Apr 2007 21:19:16 GMT

No deixeu de gaudir del fantastics relats del Argenti, Juan Alberto Galmes. San Luis en Bicicleta.

Cicloturismo Nacional e Internacional

(Hace "clic" sobre la foto para ver travesías)

Uruguay
"Parte I"
(Montevideo - Nueva Helvecia - Colonia)

Uruguay
"Parte II"
(Colonia - Nueva Palmira - Colonia)

Argentina y Chile
"Cruce de Los Andes"
(Mendoza - Viña del Mar)

Jujuy y Salta
"Abra de Acay 2000"
(Salta - San Antonio de los Cobres - Salta)

España y Portugal
"Ciclo Ibérica 2000"
(Uniendo el Cantábrico, Mediterráneo y Atlántico)

Francia y España
"Camino de Santiago"
(Camino Francés, cruzando los Pirineos)

Salta y Tucumán
"Valles Calchaquíes"
(Uniendo Salta Capital con San Miguel de Tucumán)

Nueva Zelanda
"Oceanía 2002"
(Recorriendo las dos islas Neocelandesas)

San Luis (Argentina)
"Quijadas 2002"
(Villa Larca - Sierras de las Quijadas - Villa Larca)

Cuba
"Por la Antilla Mayor"
(Uniendo Santiago de Cuba, con La Habana)

Gran Bretaña
"Britain Bici 2004"
(Recorriendo Escocia, Gales e Inglaterra)

EE.UU. y Canadá
"UScycle 2005"
(Uniendo Dallas con Winnipeg)

Recorriendo el Istmo Centroamericano en Bicicleta

Tue, 10 Apr 2007 21:02:52 GMT

No hi han comentaris, nomes Clica i com ho fet jo disfruta del relat i les fotos.

Centroamérica 2006/07
"Recorriendo el istmo"
(Panamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala )