Cicloturisme 100 % / Blog d’Agustí: Cicloturismo

Desprès de 10 anys.

Mon, 23 Jun 2008 14:36:41 GMT

Quan parlo amb ciclistes dels entorns que anat coneixent al llarg dels darrers any sempre els dic que jo no conec gaire be res i tampoc a ningú dons realment fa mol poc que faig aquesta magnifica activitat amb bicicleta que es diu cicloturisme.

Aquest dies que son de màxima activitat pel que fa a la nostra afecció he fet un resum de que he anat fent durant aquets darrers anys.

Un petit recull de la meva activitat al mon del Cicloturisme, Cyclotourisme, Cicloturisme 100 %

1998

Desprès de una agitada vida de vici, fumar veure, .. el mes de Maig de 1998 vaig pensa que desprès de 42 anys ja era hora de començar a cuidar-se.

Lo primer va ser deixar de fumar 10 maig de 1998, al cap d’un mes vaig apuntar-me a Gimbe. Ciclostàtica 100%

1999

Amb el company Jordi varem començar a fer las primeres sortides de BTT a les rodalies de Sainte Leocadie. Font de Santnta Llocaie. Mes. Mes. Mes. Ja no vaig poder parar.

2000

Sortides amb lña colla del BTT Livia per las contrades de la Cerdanya, i amb els de Santpedor, Tonet. Isidre, Moises, ... sortides dominicals per las contrades del Bages.

2001

Seguim creixen i aquesta vegada noves experiències. Pedalada d’Artés. Suria, Hivernal Santpedor, Senders de Navarcles, Ambaso de rajadell i Fals, Berga Santpedor, TRANSPIRENAICA EN BTT amb el company Moises, sortides amb el Gimbe a Pont de Suert, i Sta Mº d’Olo, Selenika a Navarcles.

2002

Amb BTT Senders de Navarcles.

Aqui vaig coneixer la PC Bonavista i va se r començar a rodar per cras de las contrades. Vaig conèixer el mon del Brevets del Cyclorandoneurs i l Audaç club Parisien, aquest any va ser un 200 i un 300, quan encara eren a ritme cicloturiste i el temps no comptava, sempre que s’arribés dins l’orari previst. Tambe vaig conèixer el mon del mal dit Cycloturismo que es practica a Espanya, desprès al llarg dels anys vaig descobrir que a França sen diu “Cicloespotive” la gran diferencia es que el cicloturisme no i a calcificació i al Ciloesportive si.

Vaig participa a : Terra de remences, La Bonaigua 2000, Melcior Mauri, Quebrantahuesos versió B, L’Ariegeoise a Tarascon Sur Ariege France, La Pascal Richard a Bulle Suisse.. Marxa cicloturiste Salo de la Bicicleta de Vic.

Aquest primer any de participa als esdeveniments cicloturistes conseguint el distintiu, Diplome/ Maillot "GOLDEN BIKE" que consistia en participar en 5 esdeveniments en 3 països diferents. El responsable de la comissió de cicloturisme RFEC Sr. R I, a les hores n'era el responsable.

I ja per dir adeu amb records de BTT la 1ª Pedalada del Segre a Ponts, La Selènica, La Berga Berga i algun altre Ambaso.

2003

Btt Hivernal de Santpedor, Senders de Navarcles.

Brevets classificadors per la PBP 200, 300, 400, 600, Jaca Manresa, l’Ariegeose per segon cop. Brevet Ciclomontagnar de Saint Gaudens, i la "PARIS/ BREST/ PARIS".

Amb Btt La selènica. I la Berga Santpedor.

2004

Despres d’ una greu lesió al hivern fent esqui vaig enceta l’ any allà a mig maig i nomes vaig fer un brevet de 200 i el “X TOUR DE FRANCE CYCLOTOURISTE” en 21 etapes. Aquí va ser quan vaig conèixer el mon del cicloturisme des de dins duna de las mes importants manifestacions.

Acabem l’any amb la Selènica, i la Berga Santpedor.

2005

Començo la temporade participant a una de las marxes cicloturistes del nostre pais La Bilbao Bilbao . Volta al Parc Natural del Cadi Moixero, Ciclomontagnard de Limoux, un ensurt amb un coche van impedir que participes a la Paris Nice Audax. Semaine Federal International de d’Oloron Sainte Marie.

2006

Aquest va ser una temporada que el principal objectiu va ser prepara el Tour de France que tornaria a participar. Per això las sortides varen ser:

Brevets, 200, 300, 400, 4 radisd e la penya. I Barcelona Perpinya, Banyoles. “XI TOUR DE FRANCE CYCLOTOURISTE”. Setmana federal international a Chateurroux. Marcha ciloturiste de Vic.

2007

Tornava a començar las brevets de la PBP, participant a.

200 a Perpinya, 200, 300 i 600 PC Bonavista, 400 a Massamagrell, L’Ardechoise 3 dies, Brevet cyclomontagnard de Limoux. Setmana Federal International de Perigueux

I a partir del mes de setembre el vaig dedicar a curar-me d’ un càncer de bufeta

2008

Havia d’haver fet el 3er Tour Cyclotouriste, però la salut no ho ha permès. Espero refer-me i poder tornar a pedalar

Cicloturisme !

Fri, 16 May 2008 15:30:36 GMT

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia lliure.

Cicloturisme

El cicloturisme, és en principi i abans de tot el turisme a bicicleta. No es poden separar els dos finestrons d'aquesta activitat que aixeca abans de tot lleures i està molt allunyada, al seu origen, de tota pràctica competitiva del mateix.

El que practica aquesta activitat és un cyclotouriste.

Per a França aquesta activitat és organitzada al si de la Federació francesa de cicloturisme.

Article detallat : FFCT.

El cicloturisme consisteix a descobrir: els indrets, els paisatges, els llocs o anar a la trobada de les poblacions utilitzant la bici com a mitjà de locomoció. Tanmateix, molts ciclistes creuen fer cicloturisme simplement perquè no participen en una competició de ciclisme. La recerca d'un resultat, d'una prestació, quin que en sigui el seu nivell, és una pràctica simplement esportiva, a la qual tota noció de turisme ha desaparegut.

Enllç relacionat: http://fr.wikipedia.org/wiki/Cyclotourisme

El cicloturisme AUDAX

Wed, 14 May 2008 15:31:57 GMT

L’Audax es defineix com una prova de regularitat i de resistència amb un ritme imposat, conduit i controlat per el càpita de ruta regulant la velocitat del grup. Aquesta pot ser entre els diferents controls de 20 / 22,5 / 25 km /h segons el perfil del recorregut ( Mitjana horària anunciada amb antelació) per a ciclistes.

Una mica d’historia:

El 12 de juny de 1897, 12 ciclistes italians temptaven en bici el raid Roma-Napols (230 km), entre la sortida i la posta del sol. 9 van aconseguir-ho, la seva temptativa va ser qualificada d’audaç ("Audax" : traducció llatina del qualificatiu audaç). Això va donar lloc a nombroses sortides en grup i al naixement del cicloturisme.

En 1904, Henri Desgrange, ja pare de la Volta de França, seduit per aquesta fórmula i volent llançar el gran turisme esportiu en bicicleta importa aquest tipus d’excursions en grup a França i crea els "Audax francesos".

Filosofia de la formula Audax:

Marxar junts i arribar junts: L'Audax, no és només practicar un exercici físic de resistència, ja que la formula exclosa tota noció de competició. Es també i sobretot practicar-lo junts de manera solidària, els més forts ajudant els altres a aconseguir l’objectiu.

Les diferents proves ( Brevets) audax

Ciclistes : 100, 200, 300, 400, 600, 1.000 et Paris-Brest-Paris Audax (1200 km).

Mes enllaços:

Unio d'audax de France UAF

Paris Brussel·les audax, 5.6 Juliol 2008 Veure recorregut

Tour a pa i aigua.

Thu, 31 Jan 2008 12:27:11 GMT

Un Tour a pa i aigua

Publicat a La vanguardia el 14 / 01 / 2008 per Ramón Tarragó

Una de les llegendes urbanes més esteses sobre el ciclisme, sobretot entre la legió d'esportistes de dissabte a la tarda, comandament a distància i crispetes de blat de moro, és la que el dopatge està absolutament justificat per la duresa dels recorreguts i que sense recórrer a ajudes externes és impossible realitzar una gran volta. La llegenda creix i hi ha gent que pensa que competir una setmana seguida també és inaccessible per al cos humà i fins i tot acabar una carrera amb un quilometratge superior als dos-cents quilòmetres. Tal com van les coses, qualsevol dia també sospitaran dels globeros que fem 120 quilòmetres en un matí de diumenge.

Però la llegenda s'estén també cap a alguns ciclistes d'alta competició, potser ja molt allunyats de la realitat. Així, en el mes de juliol de 2006 després de la primera etapa del Tour de França als Pirineus, el ex-campió del Món Tom Boonen va declarar: "Avui, una persona normal hagués acabat en l'hospital". Gillaume Prebois, un periodista francès especialitzat en ciclisme i gran afeccionat al cicloturisme, es va preguntar pel sentit de les paraules de Boonen. Què significava? Que ells eren una espècie de casta de triats? Que una persona normal ha de conformar-se només amb la mediocritat esportiva? Tenint en compte que, llevat d'error o omissió, Boonen és un humà normal, tenien algun sentit fosc les seves paraules?

A partir d'aquest moment Prebois va començar a madurar una idea per a l'any següent: realitzar totes les etapes del Tour 2007 un dia abans que els ciclistes professionals. Per a donar més força al repte i mostrar la seva neteja, es va posar, sota un control mèdic exhaustiu, no prendre durant la prova cap tipus de medicament ni suplement vitamínic i, amb la col·laboració de l'Agència Francesa de Lluita contra el Dopatge, se li van realitzar fins a vuit controls sorpresa durant el repte. Finalment, les seves experiències les relataria diàriament en el periòdic Le Monde.

En el primer semestre de l'any 2007 Guillaume va realitzar més de 12.000 km d'entrenament (un professional pot acumular al voltant de 20.000 km en el mateix període). En companyia del seu amic Fabio Biasiolo, especialista en llargues distàncies, el divendres 6 de juliol de 2007 van començar la seva aventura, l"Autre Tour, en la ciutat de Londres. I vint-i-tres dies més tard, el dissabte 28 de juliol, van acabar la seva aventura a París, sense haver trepitjat cap dia ni tan solament el vestíbul d'un hospital. Boonen, per tant, s'equivocava.

En l'enllaç anterior poden obtenir informació de cadascuna de les etapes. Per desgràcia, amb la publicació d'un llibre sobre l'esdeveniment, moltes dades interessants han estat esborrats de la xarxa. Coses del copyright. La mitjana de velocitat de les etapes oscil·lava entre els 30-32 km/h en les etapes planes, i els 20-23 km/h en les etapes d'alta muntanya. Qualsevol que hagi practicat un poc el ciclisme de carretera s'adonarà que aquestes mitjanes, per a dos corredors en solitari, són molt elevades, d'alt nivell. El hematocrito al principi del repte era del 42%, i al final del 38%. El lògic i normal. Les seves pulsacions en repòs i el percentatge de massa muscular, no van sofrir modificació alguna entre el primer i l'últim dia. És a dir, l'organisme de Guillaume, gràcies a la seva intensa preparació física, es va adaptar a la perfecció a les exigències de l'esforç.

A pesar de l'espectacularitat de la feta, Guillaume no és un superdotat per al ciclisme com si ho són tots els ciclistes que corren de professionals, de manera que les prestacions dels veritables "triats" per a aquest esport poden ser molt majors que les d'ell. Amb L"Autre Tour queda demostrat que és perfectament possible realitzar un Tour sense ajudes.

D'aquesta manera crec que queda clara una veritat de Perogrullo: el dopatge no s'usa simplement per a poder acabar les carreres sinó per a poder realitzar-les més ràpid. Aquí tenen a Marion Jones. Sense dopatge, el ciclisme seria semblant al que coneixem ara però les mitjanes serien més baixes, els corredors tindrien molts més defalliments i les alternatives de carrera serien majors. Però l'espectacle continuaria estant garantit per a l'espectador. Comencem un any que es presenta molt mogut amb un poc d'esperança.

Enllaços relacionats :

Guillaume Prébois: http://www.guillaumeprebois.com/

Le Monde http://www.lemonde.fr/web/vi/0,47-0@2-676968,54-932196,0.html

La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080114/53427322502.html

Llicencia 2008

Fri, 18 Jan 2008 08:22:47 GMT

Hola companys.

A la sortida dels Castells del Sió va sortir el tema de la llicencia. RFEC. Jo personalment no me la renovares per la present temporada 2008.

A continuació detallo alguns motius.

No penso participar a cap pedalada de las anomenades cicloturistas. I si s’hem creuen els cables pagant 5 € me la faran per el dia.

Durant l’any 2007 dissortadament vaig tenir un ensurt “ siniestro “ per sort sense conseqüències greus. Excepte las visites de La Mútua esportiva, que son igual que urgències de la SS. Al nostre País la sanitat es al abast de tothom i encara de forma gratuïta. La reclamacions contra el causant del sinistre un conductor de cotxe las he agut d’emprendre per via legal amb els meu propis mitjans, amb lo que vol dir que si algú pensava que amb la llicencia disposava d’una defensa jurídica que s’han vagi treien l’ idea del cap

I finalment també penso inclou una assegurança de responsabilitat civil en cas de atropellar algun vianant o vehicle per repara danys. Lo que si se que ho inclou es la segurança de la llar en el apartat de responsabilitat civil Familiar. Penso que cal donar-hi un cop d’ull doncs tots disposem d’una assegurança de la llar amb responsabilitat civil.

De fet mai e sabut quines prestacions amb dona la llicencia de la RFEC, pot ser que algú en te coneixement que m’ho faci saber. Al menys jo no les se, a part de pagar religiosament la llicencia el darrers anys mai he rebut cap carta informant-me del meus drets i deures per suposat.

Be he decidit per provar-ho fer-me soci del BACC. Que entre els serveis ofereix als asociats una pòlissa de responsabilitat civil, i defensa jurídica.Podeu fer-hi in cop d'ull al enllaç.

Tambe hi ha l’asociacio Amics de la Bici que te una asegurance semblant pots veurre-ho al enllaç.

Aquest mateix bloc faig mencio del tema el febrer de 2007 pots clicar l enllaç.

Que ho passeu be.

Dedicat a elles.

Tue, 18 Dec 2007 11:07:42 GMT

Acabo de veure un reportatge de la volta Ciloturista a Menorca al bloc "Ciclismo-Cicloturismo-MTB-BTT-Camino Santiago-Vía Plata - París/Brest/París 2007" del company Cinto Sanz . També al bloc de Rodadas ja havia trobat alguns consells de com anar amb parella publicat per Alícia Urrea.

Encara que al reportatge de la volta Cicloturista a Menorca la parella es tractada com un acompanyant cal recorda que la FFCT el 50 % de llicencies es per aquest sexe, també les agrupacions de ciclistes urbans estan formades principalment per elles.

Tambe hi ha esdeveniments adreçat exclusivament a elles, 12 i 13 Abril de 2008 Dones i cicloturisme.

A las ciclomontagnardes, Tours de France Ciclotoureistes, setmanes Federal, penso que una de les millors companyies que podem tenir per suposat es poder rodar amb la parella, obviant la diferencies físiques i de forma només per la companyia, per compartir moments, paisatges, vivències.

No es moment per fer un descobriment ni un manual d’instruccions de com funciona el cicloturisme amb elles. Només vull que serveixi per fer una reflexió de tots vers la parella ja sigui o no ciclista. Els dies que estem gaudint amb els companys i que elles estan pendents de la casa, els fills i no se quantes coses mes. Si no fos per la vostra col·laboració i comprensió tot seria diferent o pot ser no seria.

I per acabar vull aprofitar aquest per agrair a las que per un motiu o altre m’heu acompanyat i fet suport en la practica del cicloturime. La Mariona i l’Anna per el dia a dia. Al companys de SF Anna I Jara. Al companys de Sta. Llogaia, la Tere i las demes. I finalment a las de la penya, la Joana, la Montse i totes les dones que per un motiu o altre ens heu acompanyat i donat suport en aquesta bogeria que es la nostra afecció.

Per: Agustí Grané

Bojos pels Ports

Wed, 12 Dec 2007 22:10:39 GMT

A la primera ciclomontagnar, 26, 27 de juliol ed 2003 a Saint Gaudens, quan vàrem fer la parada a dormir a Bossòst vaig descobrir un altra activitat que duen a terme els ciclotuiristes francesos i que era col·leccionar colls de muntanya .

Quan a la sortida de l’Ardéchoise vaig veure que era un recorregut molt trencat i es pujàvem fins a 41 colls al recorregut de la Chataigne Montagne. Va cridar-me l’atenció que en algun moment vaig coincidir amb casadors de ports. Parada al rètol i fotografia corresponent. L’associació francesa es la del Club de cent cols.

Avui fent un recull de sortides i guardan dades he consultat a Google i me trobat aquesta fantas tica sorpresa, el Bloc del company Jordi amb un interesant recull de ports de las nostres contrades. 182 ports pujats fis avui: Ciclisme 2007 . Tambe fa relacio als ports 1000 BIG, suposo que es un dels 630 membres de aquesta asociacio, I finalment com no podia ser menys de la família dels CIMA Certificado Iberico Montañas Ascendidas ( te collons el nom) però be son coses que passen lo millor de tot es el mallot del APM, que hem recorda un programa de radio que s’anomena Alguna Pregunta Mes.

Conyas a part penso que es una forma mes de Cicloturisme sempre que això no esdevingui com ha passaten las famoses cursa cicloturites, això curses encobertes i ha perdut el fons cicloturista.

Aprofito per recordar-vos que per càlcular d’altimetries i recorreguts l’open runer va que se les pela sobre tot desde que han actualizat el sof.

Per acabar i si voleu coneixer com funciona aquesta activitat a la France hos he recomanar que hos apunteu als famosos ciclomontagnardes que organitza la FFCT,per sumar unes quantes “Cimas” al llistat.

Per: Agustí Grané

L'aniversari...

Tue, 20 Nov 2007 10:40:05 GMT

L’any 2006, vaig descobrir els primers blocs de la xarxa, i em vaig convertir en lector assidu. Per xafarderia vaig voler conèixer de més a prop què era això dels blocs i en vaig crear un, com no sabia quin nom posar-li vaig anar a lo fàcil i jugant amb las paraules:

Ciloturisme, Cicleturisme, Ciclisme, Bicicleta, ( Català)

Cicloturismo, Ciclismo, Bicicleta. (Es)

Cyclotourisme, Velo (Fr)

Vaig batejar-lo com: Cycloturisme 100 %. Com que en cap cas volia parlar de ciclisme ja que la web n’és plena d’aquí ve el 100 %. Va ser com un joc, amb una presentació molt simple i una estructura molt esquemàtica.
Per estrenar-me vaig escriure Un any de cicloturisme, aquell era el meu primer post i aquell dia era el 12 de novembre de 2006. Avui un any després, amb pujades i baixades, amb anades i tornades, amb dies de més intensitat i amb mesos de intensitat zero encara estic aquí.

S’han incorporat noves seccions i s’han tret esperant que cada dia sigui mes amè.
El meu comptador diu que he tingut més de 16.500 visites, he conegut un bon grapat de gent boja pels blocs, i a sobre he descobert l’ànsia que sempre he tingut per anar garabatejant les meves elucubracions, dèries, cabòries i experiències a un espai en blanc que cada dia em demana unes poquetes línies més.
Estic content del camí pedalt, pedres i bassals inclosos. Sols em resta donar-vos les gràcies a tots els que em visiteu de tan en tant, i llegiu les meves cavories.

Salut i ens veiem, ( fent cloturisme 100%).

Bones vacances i bones pedalades.

Tue, 31 Jul 2007 17:53:16 GMT

Aquest mes d’agost serà ple dies de llargues pedalades, descobriment d’indrets irrepetibles convivència amb família , companys de Tour, Brevets, serà la cirera que culminarà aquest any cicleturiste. Marxem a gaudir d’allò que mes estimem el cicloturisme.

Avui 31 07 la Tere i la Mariona ja pedalen per la via verda del carrilet de St. Feliu de Guíxols, Girona, Olot, Ripoll i Santa Llogaia.

A parir de dissabte 04 08 2007 comença el primer dels dos esdeveniments si cap quin dels dos mes interessant.” La setmana federal de Perigueux” del 4 al 12 d’agost , amb la companyia de tota la família junt amb 14.000 participants.

I el 20 08 2007 finalment el darrer Brevet el famós 1200 Paris Brest Paris..

Bones vacances i llargues pedalades a tots-es i fins el 27 que tindrem un recull d’esdeveniments cicloturistes per compartir.

Cicloturisme- Reflexió de André Decroyer

Mon, 23 Jul 2007 23:43:51 GMT

R E F L E X I O - La pràctica del cicloturismo em va aportar molt, i segueixo realitzant els meus somnis, encara que només parcialment. És jo penso un gran component de la felicitat de viure. En cas de dur cop, la bicicleta està sempre allí, fidel. Arribat bastant tarda a la pràctica regular de la bicicleta, vaig tenir l'oportunitat de descobrir molt ràpidament el cicloturisme. És un grat record fullejar els meus llibres de bord, que revisc totes les meves excursions en el pensament. Sé que mai vaig perdre el meu temps pedalean però que jo vaig prendre el temps. És això que diferencia al més ciclista i al cicloturista. Per a aquest últim, el temps no té importància. Usem la mateixa eina, però la nostra motivació és ben diferent. Les alegries del cicloturista són simples però són sanes. El panorama vist del cim d'una costa . La valorització de l'esforç físic no és un regal sinó una recompensa. El cicloturisme és una escola d'higiene del cos. Com esport, reclama voluntat, posada en condició, impulsió racional, gust de l'esforç físic integrat i controlat, tant a nivells motrius i respiratoris com sensorials. El cicloturisme és una escola d'observació de la natura. Afavoreix les relacions inter edats, inter socio-profesionales. Ensenya a conèixer i considerar aquells que al pedalear els uneix en una gran família. Units en un mateix ideal, homes i dones, joves i més vells s'alternen amb, per, a una mateixa motivació. Es converteix en cicloturista com s'entra en religió, es té la fe o no l'hi té. A l'aprendre a adaptar a l'organisme a l'esforç de resistència, el cicloturista controla el seu ritme. Li resulta possible integrar-se en un grup i solidaritzar-se. Ajuda al que té un contratemps, tant un cicle amic o a l'atzar en una trobada en alguna carretera aïllada. Que hi ha mes exultant i cordial que una encaixada de mans entre persones que es comprenen i considera! -

És necessari estar orgullós de ser cicle. És una dignitat...

André Decroyer

El cicloturista en Europa i Catalunya

Sun, 22 Apr 2007 17:17:02 GMT

Acabo de trobar aques magnific resum de lo que es el cicloturisme a Catalunya. Tot seguit un breu retall del article.

3.1 EL CICLOTURISTA

¿Cómo puede definirse al cicloturista?

Sus características:

- Es un asunto casi 100% masculino. Y a los hombres les gusta hacerse valer...

- Utiliza casi exclusivamente la bicicleta de carreras, con tubulares en vez de neumáticos

- Sólo está satisfecho tras haber realizado etapas diarias de al menos 150 km. por carreteras totalmente asfaltadas.

- Circula rara vez en solitario. Generalmente lo hace en grupo más o menos numeroso y suele pertenecer a algún club.

- Invierte mucho dinero en la compra de material, en el equipo, en la vestimenta y el entreno.

- Siempre busca precios “democráticos” para alojarse y para comer.

- No se interesa en absoluto por el patrimonio histórico, turístico o cultural de la región por la que transita.

- Intenta a menudo, seguir los itinerarios de las carreras profesionales (la Vuelta a España, El Tour de Francia, las etapas contrareloj en los puertos de montaña...) Busca constantemente, nuevos desafíos. Un caso típico es por ej., el Camino de Santiago de Compostela, saliendo desde Anvers y llegando 15 días más tarde al lugar de peregrinación.

- Se preocupa muchísimo por sus propias marcas diarias: velocidad media, máxima, tiempo de ascensión. En fin, un pequeño “corredor profesional”.

- En el 95% de los casos se desplaza hasta el lugar escogido en autocar.

¿Este tipo de “cicloturista clásico” puede ser un cliente interesante para ustedes y para Catalunya?

Creo que sí, ya que suelen desplazarse en grupos importantes (20 a 40 participantes) y en el marco de un club.

¿Qué consideraciones hay que tener en cuenta?

- Una infraestructura de alojamiento de gran capacidad (mínimo 20-30 habitaciones).

- Alojamiento sencillo o bien, hoteles de clase media.

- Comidas adaptadas a los esfuerzos físicos del ciclista (en particular, el desayuno tendrá que ser rico en glúcidos).

- El hotel tiene que poder suministrar tentempiés adaptados.

- Dar facilidades para que puedan ser reparadas las bicicletas en el hotel (un pequeño taller).

- Disponer de un garaje (de pago) en el hotel para guardar las bicicletas durante la noche.

- El dueño del hotel no debe pretender que el bar funcione bien ni que se hagan muchas consumiciones alcohólicas.

- El dueño del hotel debe estar preparado para albergar grupos que sólo se queden una noche.

- El hotel tiene que estar situado cerca de los circuitos previstos.

- Una promoción bien organizada desde el extranjero y dirigida a los clubs de ciclistas y a sus medios de difusión (revistas).

Si la región cuenta con una gran densidad de carreteras asfaltadas que puedan ser atractivas para los cicloturistas, basta con tener un hotel fijo y desde ahí hacer varios circuitos de un solo día; de este modo el cliente se puede quedar varias noches en el mismo hotel. Si fuera necesario, los ciclistas podrían hacer un corto recorrido ida y vuelta en autobús y volver al hotel por la noche. De todos modos, son los promotores turísticos y los hoteleros de la región los que tienen que demostrar que efectivamente se pueden realizar excursiones “en estrella” y que éstas pueden ser interesantes.

Una baza importante para este tipo de turismo de bicicleta:

Si los ciclistas permanecen varios días en el mismo hotel, suelen llevar consigo a sus mujeres no ciclistas. Durante el día, se les puede proponer a estas señoras un programa turístico clásico y la región puede ofrecerles sus atractivos turísticos. Los ciclistas y sus esposas pueden encontrarse al mediodía en algún lugar o bien por la noche en el hotel.

Ciloturismo

Tue, 10 Apr 2007 21:22:56 GMT

Cicloturismo

Se podría definir al Cicloturismo sencillamente como la practica de hacer “turismo en bicicleta”.

Así de simple, no mas que eso.

El comienzo de esta practica tuvo sus raíces en los EE. UU., luego en Europa se impone con mas énfasis.

Esto se circunscribe luego a nivel mundial y por consiguiente también en nuestra Argentina.

Hoy en día podemos constatar esto, y el vigor que va tomando año tras año, viendo cada tanto algún ciclista llevando su “casa a cuestas” por algún camino rural, ruta o camino de montaña.

Me estoy refiriendo al Cicloturismo de alforjas, a ese, en donde el ciclista decide recorrer pequeñas o grandes distancias, de un día o de semanas por lugares preferiblemente naturales.

En las alforjas (especie de valijitas), adosadas a su pequeño vehículo, el ciclista pone su ropa, cámara de fotos, repuestos, su botiquín, equipo de mate, etc.

Efectivamente, aquel que se decida a vacacionar de esta manera, personalizara la cargara en ellas, poniendo todo lo que creerá necesario para sobrellevar su viaje o travesía de la mejor manera.

Pero a no preocuparse, pues se lleva siempre el mejor de los combustibles: las ganas. Y cuando hay ganas TODO se puede.

Porque de eso se trata, ganas e ilusiones de vivir unos días en contacto con la naturaleza y con uno mismo...

Esta combinación perfecta entre el placer y la aventura, lejos muy lejos del hábitat o tareas cotidianas, llevan a la persona a experimentar una sensación de libertad sin igual...

Pedalear y al mismo tiempo ir disfrutando tranquilamente del paisaje sin preocuparte por nada, avanzando kilómetros y kilómetros sin darte cuenta, ...ver acabar el día arriba de tu bici, ....dormir en tu tienda de campaña al lado de la misma. Es el disfrute es total...!.

Quizás el segundo o tercer día de tu travesía mires el mapa, y no puedas creer el trazado que has hecho desde tu partida, y por tus propios medios....!!!. Solo vos y tu bicicleta.

Esto se maximiza aun más si tienes la suerte de ir acompañado, con un amigo o amigos, y ni que hablar si lo haces en familia. Si, me refiero a esposa e hijos.

El Cicloturismo se encuadra en lo que por estos años se escucha tanto: la modalidad del Turismo Aventura, Turismo Alternativo o simplemente Ecoturismo.

Como se sabe, circular en bicicleta es una actividad de un impacto ambiental casi nulo.

Pues las únicas huellas que vamos dejando en la naturaleza, son el dibujo de nuestros neumáticos tal vez en algún camino de ripio. También es de suponer nuestro buen trato y comportamiento con la naturaleza. No invadiéndola dejando residuos o destruyendo árboles para hacer fuego, como ejemplo clásico lamentable. Por suerte la mayoría de los apasionados al Cicloturismo, además de aventureros aman la naturaleza y la ecología. No obstante, estoy obligado a citar, cosas que no nos son ajenas a los Argentinos y que atentan contra la practica de esta actividad: el intenso trafico en ciudad e interior del país, en sus calles, avenidas y rutas.

Las infraestructuras de las mismas, angostas y obsoletas (la mayoría sin banquinas, o rampa de servicio), pensadas y construidas para los vehículos de aquellas épocas (tal vez 20 o 30 años), el mal estado de algunas. Completan este sombrío diagnostico la falta de respeto total, entre los mismos automovilistas y ni que hablar de la actitud de todo el parque automotor frente a una bicicleta.

Otro gran problema de toda gran ciudad son los robos.Tiñendo todo esto ya, de muy riesgoso el circular con nuestro pequeño vehiculo.

Lo citado anteriormente eclosiona a los que vivimos en la gran ciudad y nos lleva como dijimos a querer “perdernos” por un par de días entre las montañas con nuestras bicis, en vacaciones, fines de semana largos o cuando nuestras obligaciones diarias nos permiten.

A través de este escrito y esta mi pagina Web, quiero citar algo que siempre digo: no he inventado nada al respecto, a Dios gracias mucha gente anduvo, anda y andará en bicicleta.

Ni mucho menos soy un experto ya que he aprendido de otros pares y grandes cicloturistas argentinos, pero también permítanme decirles que también mis viajes han sido mi propia escuela.

Por ultimo, quien quiera iniciarse en el Cicloturismo, debe saber que no es competitivo, lo puede hacer cualquiera: es para TODOS, no hay edad, se puede hacer solo, con amigos o en familia.

Es saludable y económico.

En un concepto y opinión de mi parte, va dirigida a aquellos que trabajamos o lo hemos hecho en forma sedentaria durante años. La practica del Cicloturismo bien podría decirse que es un “buen cable a tierra”.

Te rehabilita si has tenido algún problema de salud (como fue mi caso, hace muchos años), y además es antidepresivo, entre otras cosas.

No debe haber NUNCA discriminación alguna de ningún tipo, de quien lo practica desde hace años o meses, respecto a alguien que lo ha empezado recientemente.

Es tan loable el “gordito” que se anima y saca su bici para bajar de peso y solo puede una vuelta manzana, pero que quiere superarse, como aquel "súper-atleta",que dedico toda su vida a ello. Y por cierto..que bueno es ver a estos últimos, verdaderas maquinas humanas hacer lo que hacen...!

Espectacular es cruzar nuestra Cordillera de Los Andes, como lo han hecho tantos ya, y como lo he hecho junto a mi esposa en el año 2000. De por sí recomiendo este “clasico” entre los ciclistas.

Pero sepan, que siempre y cada vez que al agarrar nuestras bicis ya sea para ir a nuestro trabajo, o para bajar la panza los domingos después del almuerzo, en cada viaje o travesía, desde subir un sendero de montaña, o pedalear horas en una llanura a pleno sol. El desafío y esperanza de superación no es contra nadie, sino a favor "de". Si, de uno mismo.

El Cicloturismo tiene la “sal” que son las ganas, mucho de “aventura”, es pura “libertad”, es como “soñar despierto”. Y porque no decirlo, suele pasar muy a menudo también “confiar de la providencia”. Después de todo quiero retransmitirles, lo que me decía uno de los pioneros en Cicloturismo de nuestro país, cuando temía por cualquier eventualidad como podría ser el clima, estado físico o simplemente el clima:

“... Beto, a no preocuparse, .....Dios es Cicloturista”.

Juan Alberto “Beto” Galmes

Finsquant

Sun, 25 Feb 2007 15:44:34 GMT

El cicloturista mallorquí Joan Oliver i Ramon fa una llarga explicació del turisme sobre bicicleta. Magnifica web de club ciclista defensora Sollerense. Un pensament sobre cicloturisme.

Què és el Cicloturisme?

Joan Oliver i Ramon
-Cicloturista-

Andreu Oliver i Sastre (Any 1927)

"Dintre cent anys... mil anys, hom festejarà el ciclisme.
La bicicleta serà l'únic enginy mecànic utilitzat per l'home, esdevingut intel·ligent i enamorat del seu cos."

-René Chesal-

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme.   És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original... que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!
    El terme "cicloturisme" engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu,   tots els àmbits d'utilització de la bicicleta en constant recerca.
    És l'esport que es fa sense presses (no s'ha d'arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l'esport en què no s'intenta imitar el ciclisme d'alta competició, i s'hi cerca, moltes vegades, l'autosuficiència. És   un dels majors plaers que proporciona la bicicleta.   No   és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va.   L'autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt...
    El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d'independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d'unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d'una passejada amb bicicleta. Continuar

Finsquant

A un civil ho poden militaritzar, però a un militar no ho poden civilitzar.

XII Encuentros cicloturistas Ciloturistas Malaga 2007

Wed, 21 Feb 2007 20:02:09 GMT

“XII Encuentros cicloturistas Conbici Málaga 2007” del 1 al 8 abril.

Los Encuentros de Cicloturistas y Ciclistas Urbanos se celebran cada dos años organizados por un grupo de ConBici. En ellos se realiza una ruta cicloturista de varios días por alguna(s) de las provincias de España. La organización establece un calendario con rutas diarias que llegan cada día a un punto de reunión donde se pernocta. Durante el día se monta en bici de forma autónoma, llevando en ella cada participante todo lo necesario para la convivencia durante los días que duran los encuentros, se disfruta de la naturaleza, se hace deporte, y se debate. Mes informacio

Asegurances per ciclistes.

Wed, 21 Feb 2007 16:07:56 GMT

Amics de la Bici

Tarja ECF per als viatges en bici a l'estranger

Assegurança de Responsabilitat Civil.
Condicions:
Entitat asseguradora: Atlantis S.A..
Cobreix els danys ocasionats a tercers (Responsabilitat civil privada).
Límit màxim de cobertura: 60.000 € / 9.983.160 ptes (suma de danys materials i personals).
Franquícia de 150€. /24.957,90.ptes
Nota: Si vols rebre més informació, contacta amb nosaltres.

L'assegurança de Responsabilitat Civil d'Amics de la Bici cobreix els danys que es poguéssin ocasionar a tercers en cas d'accident en bicicleta, sense activitat esportiva o competició.

http://www.amicsdelabici.org/

BACC

Assegurança de responsabilitat civil per als desplaçaments amb bicicleta

Tots el socis i sòcies gaudim d’una assegurança de responsabilitat civil per als desplaçaments amb bicicleta en el territori nacional.
L’assegurança entra en vigor des de la recepció de la sol·licitud d'inscripció al BACC. En el carnet del BACC apareix la data d’expiració de la inscripció com a soci/sòcia del BACC, que correspon amb la finalització de la cobertura de l’assegurança.

Cobertures

Queden cobertes per aquesta garantia les reclamacions per danys personals o materials derivades d’accions o omissions comeses per les persones assegurades en la seva condició d’usuàries de bicicletes per accidents derivats de la circulació o l’ús.

Defensa i fiances

Es cobreix la defensa personal per advocats i procuradors designats per la companyia, la constitució de fiances per llibertat provisional, per garantia de responsabilitats econòmiques i per responsabilitat criminal.

Capital assegurat

Per sinistre 60.000 €.

Franquícia

En tot sinistre que afecti aquesta assegurança (i del qual s’esdevinguin danys materials), anirà a càrrec de l'Assegurat una franquícia de 150 €.

http://www.bacc.info/

La site des gonflés du cyclotourisme. (Els inflats de cicloturisme)

Mon, 19 Feb 2007 11:06:58 GMT

Ara que tinc vacances, un Citroen no va fer l’estop i jo passava per allà amb bici i catacrac. La bici i l’Agusti per terra.

Acabo de trobar una WEW pels que son amants del cicloturisme.

Breu resum i fitxa de viatges a diferents Països a: Irlanda, Escòcia, Països Baixos, França, Costa Atlàntica, Bretanya i Aquitania.

Parla de forma mol breu i gràfica de:

Materials. La bicicleta. Les bosses. La tenda. El quit de reparació. La Farmaciola i eines. Material de càmping. I altres equipatges.

Trucs. Per la bici. Per les Bosses. El sac de dormir. Llista per no oblidar res.. Com lluitar contra el calor i el fred.

Viatjar amb transports públics. Tren Vaixell Avio.

Informacions practiques de països com: Irlanda. Bèlgica. Escòcia. Països Baixos. i altres.

També connecta una colla de link de col·legues cicloturistes ”Compères”. Guies. Equipament de las bicis, diferents bosses per la roda de davant, darrera, i manillar el dit “Sacoche”

Bot